Barcelona Cultura

Edició octubre, novembre i desembre

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Àries de reservat.

Una coloratura vienesa al caire de l'abisme postapocalíptic
Marc Rosich - Elena Martinell - Glòria Garcés
Teatre

No és Cap d'Any, però fem com si ho fos. I això no és el reservat d'un hotel de luxe des del qual s'ensuma la sal de les onades del mar, però tanquem els ulls i pensem que és allà on som i que l'olor de salnitre ens omple els pulmons. Sona un vals... serà el Danubi Blau? I un altre vals. I, després, un altre; i un altre. Fins que s’escolten les 12 campanades que marquen l'entrada d'un nou any: gong, gong, gong...

Però, després de mitjanit, en aquest hotel de luxe ningú beu xampany, ningú menja raïm i ningú aplaudeix el ritme del vals. Ni a dalt ni a baix de l'escenari: la soprano i la pianista contractades per amenitzar la vetllada perquè s'han quedat amb la boca oberta; i el respectable, si és que ho era, perquè la té tancada per sempre més.

La soprano i la pianista no s'han adonat que passava res estrany fins després de sonar les 12 campanades; ha estat llavors quan han començat a desconfiar d'un silenci sepulcral i s'han tret dels ulls la bena amb la qual els havien demanat cantar. I, quan han recuperat la visió, s’han adonat que mentre elles cantaven com si no hi hagués demà, la fi del món ha arribat i només elles dues s'han salvat. Serà gràcies al poder de la música? Al poder de Strauss? De les aigües medicinals del Danubi blau? Potser sí, potser no. Però, per si de cas, han decidit salvar la seva música. I han encetat un altre concert, aquest molt més eclèctic, amb la gravadora com a única espectadora.

Entre el kitsch i el trash i tocat per l’esperit apocalíptic. Així descriu el seu director, Marc Rosich, aquesta peça amb la qual va provar de reescriure el format d'un concert introduint la paròdia, l'humor negre i el surrealisme. Ho va fer perquè li van demanar la soprano, Elena Martinell, i la pianista, Glòria Garcés. I un cop acceptat l'encàrrec, Rosich el va portar cap al seu terreny amb l'ajuda d'un dels gèneres que més li agrada: l'opereta, una cosina germana de la sarsuela on les parts parlades i la música s'alternen per donar vida a un argument moltes vegades inversemblant. Ben bé, el mateix que ell ha fet amb aquestes Àries de reservat.

Voleu saber més sobre l'opereta vienesa? Trobeu quatre pinzellades en un article que va escriure Alejo Carpentier (autor de la cèlebre El siglo de las luces) en el diari El Nacional el 1953: "[A pesar del éxito de los compositores franceses], la opereta vienesa se destacó, desde los tiempos de Johann Strauss, por una superior factura vocal e instrumental que se manifiesta en partituras ligeras, como la de El murciélago (...) [Estas] dentro de su frivolidad encierran melodías deliciosas, ingeniosos rasgos de instrumentación, contrastes rítmicos, muy hechos para poner en valor la pericia y buen gusto de un técnico consumado".

 

Tràiler ÀRIES DE RESERVAT

 

 

FITXA

Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich. Intèrprets: Elena Martinell (soprano coloratura) i Glòria Garcés (pianista). Espai escènic i vestuari: Joana Martí. Coreografies i moviment: Roberto G Alonso. Arranjaments musicals: Glòria Garcés. Tècnic de so: Alter sinergies. Disseny de llums: Àngel Puertas. Fotografia i disseny gràfic: Elisabeth Bataller – Zabet Photos. Producció: Elena Martinell i Glòria Garcés. Coproducció: Temporada Alta 2017. Amb el suport de la Diputació de Girona, Ajuntament de Girona i Beca KREAS.

 

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“No és una proposta a l’ús. És un atreviment agosarat per donar forma a l’escenari a un seguit de peces líriques interpretades excel·lentment per la soprano de coloratura Elena Martinell (és a dir, amb una veu extraordinàriament àgil, capaç d’executar elaborades ornamentacions properes al registre del xiulet).” NÚRIA CAÑAMARES RECOMANA.CAT

“Una peça molt fresca amb una veu que li agrada refilar amb infinites coloratures una partitura amable. L'humor negre li va molt bé per treure-li l'ensucrat ampul·lós del repertori.” JORDI BORDES ELPUNTAVUI.CAT

"Marc Rosich és dels pocs creadors que considera que el kitsch és un univers a tenir en compte, sobretot pel seu alt valor paròdic. El vals, transgressor en el seu dia, s'ha convertit en epítom del kitsch relacionat amb la música 'seriosa'." JUAN CARLOS OLIVARES TIMEOUT.CAT

Compartir

Altres esdeveniments:

Veure tots